Jordi Fornas i Prat (Barcelona, 22 de maig de 1952) és un polític independentista que el 2011 va assolir la batllia de Gallifa (Vallès Occidental) encapçalant una candidatura de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Algunes iniciatives seves van aconseguir ressò mediàtic i ara encapçala el partit UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana). L’entrevistem per saber què pensa del present i l’avenir de Catalunya.

Vau fundar UPDIC ja fa mesos. Quin és l’objectiu d’aquest partit?

Tal com el seu nom indica, l’objectiu principal és la declaració d’independència (DUI). Creiem que és l’única via possible per assolir l’alliberament nacional; tota la resta de propostes, com referèndums unilaterals (RUI), processos constituents i desobediències vàries, només són fugides d’estudi per evitar haver d’encarar el problema frontalment i fer creure a la gent que treballen per la independència i que tot això és molt complicat i difícil. És la política del “fer-ho bé”, del “pas a pas”, de l’”això no té marxa enrere”, que finalment només són placebos per tenir el poble anestesiat i confiat que els polítics estan fent el que cal i que aviat serem independents. És el que anomenen “el procés”.

Però el Partit Demòcrata Català i Esquerra es defineixen com a independentistes. Calia un nou partit? Per què?

Està molt bé anomenar-se independentista, però cal comportar-se com a tal. És allò que “l’hàbit no fa el monjo”.
ERC i PDC, Junts pel Sí, són “el procés”, amb el vistiplau de la CUP, que d’ençà del primer dia s’ha afegit a aquesta estratègia d’anar-hi donant voltes per no arribar-hi mai.
Cal un nou partit que denunciï les seves polítiques erràtiques i dubtoses i que, si no avancen cap a la independència amb fermesa, els posi en evidència davant del poble i l’electorat.

jordi fornas

Heu convocat una manifestació l’Onze de Setembre a favor de la DUI. És el primer cop d’ençà que existeix l’ANC que hi ha una manifestació alternativa. Algú ho pot veure com a una mostra de divisió? Què no us sembla bé de la mobilització de l’ANC?

De fet, és el segon cop. Amb la CEI (Coordinadora d’Entitats per la Independència) ja en vam organitzar una el 2013. Llavors ens vam situar a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Gran Via, just per on passava la Via Catalana, i tot seguit vam fer el recorregut del 2012. La cadena només durava una vintena de minuts, el passeig de Gràcia era ple de gom a gom i en acabar la gent ens va seguir Via Laietana avall.

La divisió s’ha utilitzat com el gran argument perquè a ningú no li passi pel cap fer res que surti del que proposen els del procés i si aquest algú apareix poder-lo acusar de provocar divisió. Són formes simples de demagògia per tenir-ho tot controlat.

Discrepem del que proposa l’ANC tant pel que fa al contingut, defensen el RUI, com al mètode, fer una concentració estàtica. Nosaltres proposem fer una manifestació per exigir la DUI. Com ja he dit, la DUI és l’única manera per assolir la independència i l’Onze ha de ser per sobre de tot una Diada reivindicativa. Tampoc no ens agraden les concentracions estàtiques, el moviment es demostra caminant i farem el recorregut tradicional, que passa pel monument a Rafel de Casanova, l’heroi de l’última batalla per la defensa de la ciutat. Sembla que darrerament ha estat oblidat. Potser perquè els actuals dirigents només s’exposen a ser inhabilitats i no poden resistir cap comparació amb Casanova o amb d’altres, com Claris, Macià i Companys.

Ja no confieu en l’ANC?

Vaig discrepar-ne ja el primer dia. Mossèn Dalmau, el rector de Gallifa, patriota prou conegut i amic meu, em va venir a cercar quan es començava a muntar l’assemblea i vaig participar en una reunió prèvia a Sant Llorenç Savall amb ell i més gent de la vila, organitzada per en Joan Ventura, amic i gran patriota, malauradament traspassat fa més d’un any, com molts d’altres sense haver tingut el reconeixement (ni tan sols pòstum) que es mereixia.
Només diré que, poc abans de deixar-nos, en Ventura em va manifestar la seva decepció per la deriva que havia pres l’organització assembleària que havia contribuït a crear.
Aquell primer dia, però, ell hi creia, vam debatre i vaig defensar que el que calia era una força política independentista que pogués assolir una majoria parlamentària o ser decisiva per formar majoria, i que, si l’assemblea arribava a tenir èxit, seria manipulada i/o controlada pels partits i, si l’objectiu no era entrar al Parlament, no veia la utilitat que podia tenir per assolir la independència, a part d’organitzar mobilitzacions.
Tenia l’experiència de com havien anat les coses a les assemblees del Països Catalans que havia promogut en Lluís M. Xirinacs a començament del segle XXI, en les quals vaig prendre part activa.
La intenció de les assemblees dels Països Catalans era molt més política que la de l’ANC, però es van barrejar massa conceptes ideològics mentre es perdia de vista la finalitat: la independència.
Finalment allò no va reeixir, encara mancaven uns quants anys perquè el poble català es despertés.

Què en penseu, del procés?

No hi pot haver procés d’independència abans de declarar-la. El que anomenen “el procés” només és una manera de fer creure que es fa quelcom en direcció a la independència, com ara les suposades “estructures d’Estat”, que són una pèrdua de temps perquè són impossibles de bastir mentre ens mantinguem en la legalitat espanyola.
Ja s’ha vist que el TC anul·larà qualsevol disposició que prengui el nostre Parlament perquè és subsidiari del poder espanyol, per molt que l’actual presidenta faci solemnes declaracions en què anuncia que el parlament és sobirà.
Per convertir-se en sobirà li falta declarar la independència, fer la DUI, i hi ha una àmplia majoria legitimada per fer-ho. No ho fa i, per tant, mostra les mancances del procés.
Les úniques estructures d’Estat possibles són les que conté la mateixa autonomia, i que són prou importants, com la sanitat, l’educació i l’ordre públic. D’altres han declarat la independència amb menys o sense res.
Ja prendrem el control de les estructures de l’Estat en territori català el dia que es faci la DUI, per tant és inútil voler crear agències tributàries o departaments d’afers exteriors.

Un engany que cada cop menys gent s’empassa?

De moment una gran majoria continua creient que “el procés” és el camí de la independència. D’altra banda, és prou normal, els mitjans de comunicació estan controlats pels actuals partits representats al Parlament i, més concretament, pels que són en el govern. Més enllà del procés no hi ha vida, és a dir, que no es convida mai ningú que pretengui anar més enllà a expressar-se públicament en els mitjans de comunicació convencionals. La discrepància resta limitada als mitjans digitals, a la xarxa, que, si bé té un cert recorregut, és encara molt limitat, sobretot si el comparem amb la radio i la televisió.

Com veieu l’avenir de tot això del procés?

Cada vegada s’haurà d’anar enfrontant més a les pròpies contradiccions i incompliments. Això causarà la desmobilització d’uns, però d’altres començaran a fer certs raonaments, creixerà l’esperit crític i començaran a cercar alternatives més viables i realistes.

Trobeu a faltar manca de defensa de la llengua i la identitat catalana per part dels partits i de l’ANC?

No he vist mai que l’ANC hagi pres partit fermament a favor de la defensa de la llengua i la identitat catalana, al contrari, semblen més interessats a barrejar-hi altres identitats, amb l’argument, que considero superflu, que cal afegir més gent al projecte de la independència.
Pel que fa als partits, encara pitjor, proposen una Catalunya independent en què el castellà tindrà reconeixement.

L’avenir del català és força negre? Quines mesures caldrien per assegurar-li l’avenir a més de la independència?

A UPDIC ho tenim clar: el català ha de ser l’única llengua oficial, i això no vol dir prohibir l’ús del castellà o d’altres llengües, com tot seguit interpreten alguns, sinó que el català ha de ser l’únic idioma present a l’ensenyament, als mitjans de comunicació, a l’espai públic i a l’administració. Res d’extraordinari, és el que fan tots els països del món.
Avui dia, qui vulgui veure canals d’altres països i en altres llengües ho te fàcil, només ha d’instal·lar una antena parabòlica i enfocar allà on li plagui.
Qui vulgui que els seus fills estudiïn en una determinada llengua haurà de dur-los a una escola privada que ensenyi en la llengua escollida i que, evidentment, també haurà d’ensenyar la llengua pròpia i oficial del país.
Com a segona llengua de l’ensenyament proposem que s’estudiï l’anglès, que és la llengua franca més important del món. Això tampoc és gens extraordinari, és el que fan la majoria de països desenvolupats.

Més enllà de la independència, quines són les propostes d’UPDIC?

Proposem una societat democràtica i equitativa. Volem eradicar la pobresa extrema. El món es caracteritza per la disminució dels llocs de treball perquè cada vegada hi haurà més màquines robotitzades, per tant caldrà una distribució de la riquesa que permeti a tots els ciutadans viure amb un mínim de dignitat, tinguin o no un lloc de feina. Els països més avançats ja han encetat aquesta via.

Volem un estat amb totes les responsabilitats que fan al cas, com ara unes forces armades, cosa polèmica en el nostre cas, a causa del fet que durant segles hem patit l’opressió de l’exèrcit que ha ocupat la nostra nació i per això molts surten corrent tan bon punt senten la paraula exèrcit. Mentre el món no esdevingui una bassa d’oli, i és prou clar que ara com ara això encara és lluny, haurem de disposar d’un sistema defensiu, com els altres països.
Només microestats com ara Andorra, Mònaco o San Marino en poden prescindir. D’altra banda, ningú no tindrà interès a reconèixer i col·laborar amb un estat tant irresponsable que renuncia a fer-se càrrec de la pròpia defensa.

Volem un estat que s’ocupi de les funcions bàsiques: educació, sanitat, ordre públic, defensa, afers exteriors i xarxa ferroviària, però amb càrregues impositives lleugeres, que permeti llibertat de moviments als ciutadans i no interfereixi en les seves iniciatives, si no és per donar suport proporcionant els mitjans necessaris per promoure el comerç, la indústria, la recerca, l’esport, el lleure i la recuperació i el manteniment del patrimoni històric i del paisatge.

A l’estat català que volem construir hi ha prevista l’estructura federal que faciliti la incorporació de les altres nacions que formen la nació catalana.

Ens proposem de denunciar els tractats internacionals que van causar el desmembrament de Catalunya i que van ser signats sense l’aprovació de representants legítims del poble català.

Advertisements